| D’un solstici tà l’aute, de Nadau tà la Sent Joan d’estiu, Aquitània que s’abrasa alavetz de huecs : halhas de Nadau e halhas de Sent Joan. Entre los dus, Carnaval que hesteja lo passatge de l’ompra de cap tà la lutz, de l’ivern de cap tà la prima... La hèstas obituàrias que temporejan lo ritme de las sasons. Per eras, l’Òmi qu’entra en resonància dab la natura, que marca lo passatge de las sasons, deu dia de cap tà la nueit e de la nueit de cap tau dia. Que hè aunor a l’abonde, a la feconditat de las crubadas. Aqueths temps que son uei lo dia com quauque còp, lo moment privilegiat d'esgaudidas familiaus o comunautàrias on s'i tròba lo patrimòni lingüistic e musicau : lo moment privilegiat de la dança aus bals de carnaval, de la canta deus cantics e deu teatre musicalizat deu temps de Nadau. |
Carnaval qu’ei ua hèsta hòrt espandida en Euròpa tota e en America deu Sud. Que comença aus Reis qui marcan la fin de las hèstas de Nadau e que s’estanga lo dimèrcs cierrós, debut deu periòde de...
Ua grana part d’Euròpa qu’a la costuma de marcar, lo 24 de junh, la hèsta crestiana de Sent Joan Baptiste e la deu solstici d’estiu. Aquera temporada de l’annada on la nueit ei la mei braca qu’ei...
Rites ancians de tots que celebran en Aquitània la hèsta de Nadau. La hèsta crestiana qui commemora la vaduda de Jèsus que’s superpausa per exemple au solstici d’ivern. D’aquera superposicion,...
