• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu La Hèsta Mestièrs & especialitats Feira de la Latiera

Feira de la latiera

La foire de la Latière© mairie saint-aulaye

La Latiera es un site forestier de la region de la Dobla, vilard de la comuna de Senta Eulàlia. ‘Quela terra de frontiera entre Peirigòrd, Sentonja, Engolmes e Bordales vei converjar despues de las centenas d’annadas marchands e populacions.

Las feiras

La Latiera atira anuech daus miliers de visitaires lo 2ieme dimenge de setembre mai lo 30 d’abriau (Sent Eutròpe) e lo 1er de mai.
La feira a totjorn ‘gut ‘na dobla identitat : marchanda e festiva, ‘veca la preséncia dau cirque, de vironaires, de tauliers per tirar, de lotarias…
Lo 2iema dimenge de setembre, La Latiera aculha ‘na feira au bestiar, de mesme que daus articles ancians (brocanta e veituras ancianas).

La Sent Eutròpe e lo 1er de mai vesen lo pus fòrt rassemblament de professionaus mai de curiós.
Au programa, trovan la feira a las bestias (vachas, chavaus, auchas, canards…), de l’artesanat non-locau (sonque de la vanaria doblauda) e baucòp de tauliers per minjar.
Lo 1er de mai vei se succedir : degustacion de la moleta a l’alhet, messa ‘veca de las trompas de chassa, segut dau pelegrinatge a la « font miraculosa » Sent Eutròpe, sens obludar l’adobament de la festa dau chin.
L’ensemble es animat per de las nombrosas  atraccions musicalas (gropes locaus de musica tradicionala, animacions a caracter medievau…).

La font de Garison

La feira s’acota au culte de la font de Sent Eutròpe qu’a lo poder de garir las infirmitats (estropiats) e que fai donc l’objecte d’un fòrt important pelegrinatge. Questa font miraculosa a servit de basa a la construccion de luòcs de culte coma la chapela de Sent Joan de la Landa, apuei, a l’Atge Meiancier, un priorat agalat vers lo segle XIV. La messa, que la darniera avià estada celebrada a l’ocasion dau pelegrinatge dau 30 d’avriu 1842, fuguet reactivada despues 1992.

Bibliografia

La Latière, Une foire en Périgord, Périgueux, Fanlac, 2007

Istoric

La forest de chaisnes de la Dobla es frequentada despues la Preistòria, ‘queu site forestier avent pitit chamjat despues 1000 ans, sinon la desaparicion daus chastanhiers.
La feira de la Latiera apareis a l’Atge Meiancier e s’inscriu dens la vasta dinamica europenca de ‘quela sòrta de rassemblaments comerciaus e festius. La charta de 1288, que balha daus avantatges a ‘queus que desirariàn s’installar sur lo site, serià a l’origina de la feira. Au segle XV, l’un trova sur lo site ‘na granda quantitat de bestias que venen dau Lemosin, dau Gatinés o dau Bearn. La Latiera s’umaniza a partir dau segle XV per venir un vilard.
I avià antan cinc rassemblaments annaus que s’an redusit aure a dòs. La municipalitat a ajustat en 1974 lo tresieme jorn : lo 1er per sauvar e promòver lo site mai sas activitats.


 

  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte