• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu La Hèsta Hèstas patronaus Hèstas de Baiona

Hèstas de Baiona


Hèstas de Baiona

Lo darrèr dimèrcs de julhet que hè senhau d’obertura de las hèstas de Baiona. Desempuish 1932, las hèstas d’estiu qui remplacèn la Sent Leon deu mes de març, debanan per la ciutat canterias, seguicis de carris, musicaires, dançaires… A la crotzada entre l’occitan e l’euskara, culturas gascona e basca, aqueras hèstas qui duran cinc dias, que son de las màgers d’Euròpa.

Tà mei d'indicas

La ceremonia d’obertura

La ceremonia d’obertura que’s debana au balcon de l’ostau de vila on personalitats balhan las claus de la vila aus festaires aplegats. La lenga occitana que pòrta lo proséi : l'òda a la vila e aus hestaires portada per personalitats ligadas dab l’actualitat com Jan de Nadau après lo son triomfe a l’Olympia en 2005, l’internacionau de basquet e miaire de jòc de l’Eslanç Bearnés Frédéric Fauthoux en 2006, Richard Dourthe capitani de l'Aviron Baionés Rugbi pro en 2007, lo fotbolaire e comentator Jean-Michel Larqué en 2008, lo torero Julien Lescarret en 2011 o lo jazzman André Minvielle en 2012.


L’obertura qu’ei aviada per un concèrt de l’Armonia baionesa e de canterias polifonicas, d’òmis, gascons e bascos amassats. Segon las annadas, lo repertòri gascon que s’engibana arron las cantas mei famosas :
Aqueras montanhas (Se canta) vertadèr imne occitan de la Mar Grana dinc a la Mediterranèa ;
" Los tilholèrs " deu cançonaire baionés de purmèra, Pèir de Lescà (1729-1807); e l’Immortèla qui Jan de Nadau inaugurè dab las canterias en 2005.

" Salut Baiona » de Pèire Rectoran (1880-1952), imne de la vila en occitan (gascon maritime), entamenat per ua trompetada, que davanteja los dètz trucs qui marcan lo senhau tant esperat deu començar oficiau de las hèstas. Los coblets cantats en sòlo que son cada annada hidats a ua personalitat locau diferenta a qui la comission de las hèstas e vòu har aunor.

 

  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte