• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu La Hèsta Hèstas obituàrias Sent Joan Lescar

Hèsta de Sent Jan a Lescar



Tà mei d'indicas

A Lescar, purmèr capdulh de Bearn e sedença de l’ancian avescat, lo Huec de Sent Jan qu’ei organizat, tots ans, lo 23 de junh au ser. De 1999 enlà, l’associacion l’Esquireta que s’i voló tornar dab ua practica atestada de longa man hens la ciutat, e pro plan descriuta peu folclorista e felibre Norbert Rosapelly.
Un concèrt a la Catedrau o a la gaudina deu Lescórrer qu’avia en generau la serada, puish, de cap a 20h, que s’i dança los sauts e branlos bearnés davant deu Pati de la Catedrau on un vin d’aunor ei auhèrt per la municipalitat. Un gran sopar popular que s’ensegueish, sus la plaça de l’Avescat, on tots e’s pòden har seguir de qué clacar, o horní’s de grasilhadas servidas per l’escòla Calandreta de Lescar.
Qu’ei a 22h que’s lança lo passacarrèra cantat, miat au son deus vriolons e de las flabutas/tamborin, illuminat d’ua troperada de flambèus. Tots que s’encaminan de cap tà la gaudina deu Lescórrer on s’i quilha la halha.
  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte