La hèstas obituàrias que temporejan lo ritme de las sasons. Per eras, l’Òmi qu’entra en resonància dab la natura, que marca lo passatge de las sasons, deu dia de cap tà la nueit e de la nueit de cap tau dia. Que hè aunor a l’abonde, a la feconditat de las crubadas.
D’un solstici tà l’aute, de Nadau tà la Sent Joan d’estiu, Aquitània que s’abrasa alavetz de huecs : halhas de Nadau e halhas de Sent Joan. Entre los dus, Carnaval que hesteja lo passatge de l’ompra de cap tà la lutz, de l’ivern de cap tà la prima.